Definició
Un transformador de corrent (TC) és un tipus de transformador que utilitza el principi de la inducció electromagnètica per convertir un gran corrent al costat primari en un corrent més petit al costat secundari, d'acord amb una relació específica. Mitjançant aquesta transformació, la instrumentació i els dispositius de protecció poden mesurar i controlar circuits d'alta-intensitat de manera segura i precisa.
Estructura
Consta principalment d'un nucli de ferro, un bobinatge primari, un bobinatge secundari i una carcassa exterior. El bobinatge primari normalment comprèn un nombre reduït d'espires o simplement consisteix en un conductor que passa directament pel nucli de ferro; el bobinatge secundari conté un nombre més gran de voltes i està connectat a un circuit de càrrega (com ara un amperímetre o un dispositiu de protecció de relés); el nucli de ferro serveix com a circuit magnètic, assegurant la transmissió eficient de la inducció electromagnètica.
Característiques
Les funcions principals d'un transformador de corrent inclouen: mesura de corrent, mesura, protecció de relés i proporcionar aïllament elèctric entre els circuits primari i secundari. És capaç de convertir de manera segura corrents altes en corrents baixes estandarditzades, garantint així que la instrumentació i els dispositius de protecció funcionin amb normalitat a nivells de tensió segurs, alhora que donen suport al control i al funcionament segur del sistema elèctric.
